Molt abans que ens ho digués el papa Francesc, Óscar Romero ja els va ensenyar als bisbes i a tot aquell que vol servir a la causa del Regne que "ha de fer olor de ovella".

En l'homilia de el 23 d'abril de 1978, una mica menys de dos anys del seu assassinat, va dir "Els bisbes no enviem amb un sentit despòtic. No ha de ser així. El bisbe és el més humil servidor de la comunitat perquè Crist ho va dir a els apòstols, els primers bisbes. Qui vulgui ser més gran entre vosaltres, que es faci el més petitó. la nostra conducció, la nostra paraula és servei ".

El 10 d'agost de el mateix any, reprèn el tema "Jo no tinc inconvenient a ser destruït, ni tinc ambicions en el poder de la diòcesi. Simplement considero que això és un servei i que mentre el Senyor, per mitjà de l'Pontífex, em tingui en ell, seré fidel a la meva consciència a llum de l'Evangeli, que és el que jo intento predicar, ni més ni menys "

I un mes més tard, en l'homilia de l'10 de setembre, va afegir "Com a bisbe li demano perdó a la meva comunitat, quan no hagi pogut exercir com a servidor de vostès el meu paper de bisbe. No sóc un cap, no sóc un capitost, no sóc una autoritat que s'imposa. Vull ser el servidor de Déu i de vostès ".

Així aconsellava fraternalment als seus germans en l'episcopat. Aquest home, que parlava amb tanta claredat i humilitat, serà aviat canonitzat. Ningú, de sa judici, pot dubtar de la tan esperada i encertada decisió de papa Francesc.

Oscar Romero, humil i proper acompanyant de el poble de Déu, va arribar a dir, el 16 de juny de l'any 1978, "no només el predicador ensenya, el predicador aprèn de poble. Vostès m'ensenyen. L'atenció de vostès és per a mi també inspiració de l' esperit Sant. El rebuig de vostès seria per a mi, també, rebuig de Déu. "

Home feble, com tot home, ens recorda el que ens va dir Pau, apassionat seguidor de Jesús, "som febles però l'Esperit ve a ajudar" (Romà 8, 26), fins a donar la vida pels pobres del seu poble.

Així va ser Oscar Romero ...